Procediments

Els nostres procediments parteixen del supòsit de que la intervenció s’estableix com un diàleg entre dos experts. Un és coneixedor de la seva situació, del malestar que pateix i del que vol modificar, l’altre ho és del procés de canvi i del desenvolupament de la salut.

[faq question=”Què tractem?”]

Treballem a nivell individual, de parella i familiar. Tant infanto-juvenil com adults. Realitzem psicoteràpia i suport psico-farmacològic treballant una àmplia varietat de problemes.

Psicoteràpia

Assesorament familiar

  • Pautes psicoeducatives
  • Separació, divorci
  • Adopció

Tratactament farmacològic

Psiquiatria forense.

Testificals psiquiàtriques.

[/faq]

[dhr]

[faq question=”Com ho tractem?”]

Les diferents tècniques i intervencions que es realitzen es poden englobar en

Teràpia breu

Si entenem breu com a no més del necessari, la teràpia breu és, en essència, una forma de resoldre problemes. Per això resulta més adequat entendre-ho com un mètode o un procediment, que com una teoria en sí mateixa. I això la distingeix i l’allunya de les formes més clàssiques d’entendre la teràpia. No busca demostrar les bondats d’una teoria explicativa, busca l’eficàcia de l’intervenció, que la persona recuperi el control de la seva vida per la via més ràpida i satisfactòria possible.

La diferència entre els models clàssics i la teràpia breu, d’una manera gràfica seria

Històricament, aquest corrent psicoterapèutic va ser desenvolupat per un grup d’investigadors del MRI de Palo Alto (Califòrnia-EUA). Aquest grup, compost per Bateson, Weakland, Jackson i Watzlawick va provar que, a pesar que els problemes i el patiment humà pot arribar a ser extremadament persistent i complicat, no requereix de llargs temps d’anàlisis ni de solucions complicades. La intervenció breu està basada en la teoria de la comunicació humana (desenvolupada per Bateson), la perspectiva constructivista i l’epistemologia cibernètica (de Von Foerster i Von Glasersfeld) i el treball clínic i d’hipnosis (del psiquiatre Milton Erickson).

S’entenen els problemes humans com a fruit de la interacció entre el subjecte i la seva realitat. En funció d’aquesta interacció, davant la percepció d’un problema determinat, l’ésser humà duu a terme una sèrie d’accions que en lloc de resoldre el problema poden portar al fet que aquesta situació problemàtica es mantingui inalterable. Per a aquest corrent, una vegada desencadenat el problema en un procés circular, deixa d’haver-hi un principi o una fi. Es crea un sistema d’interdependència d’influència recíproca entre els elements que estan en joc. És per això que, treballant a dos nivells:

  • el mètode de percebre la realitat i,
  • la manera d’actuar d’un subjecte,

poden solucionar-se en temps relativament breus la immensa majoria dels problemes humans.

La perspectiva constructivista rebutja l’aproximació causa-efecte o causalitat lineal en la solució d’un problema. D’aquesta manera, els esdeveniments passats que s’expliquen no tenen importància com a fets. No és necessari revisar i treballar el passat per solucionar i recuperar el control de la vida, com proposen altres corrents psicològics. Això és considerat un bon exercici intel·lectual però poc útil quan es busca l’obtenció de resultats.

[hr_dotted]

Intervenció farmacològica

El cervell és una estructura permanentment canviant
que adapta la seva estructura i funció a les exigències operatives
del cos i de l’entorn”
(Jufe, 2006)

Les Classificacions s’enquadren als pacients des dels símptomes. Els símptomes, especialment els psíquics, són constructes de caràcter heterogeni.

L’anàlisi psicopatològic ha de considerar que les modificacions dels símptomes deriven de:

  • la capacitat del pacient per a expressar el concepte subjacent,
  • les construccions del clínic i
  • la pragmàtica de l’entrevista.

Hi ha psiquiatres que dominen les classificacions i classificacions que dominen als psiquiatres. En les intervencions de salut mental ha de tractar-se al pacient i no al diagnòstic.

Els clients expressen millor el seu malestar o el seu desig amb el seu propi discurs. En el trajecte entre el discurs del client i la traducció en símptomes que realitza el professional solen produir pèrdues de significat i modificacions de la realitat expressada.

El diagnòstic precís juga un paper important en la selecció dels tractaments.

La flexibilitat en el pensament i l’atenció a les necessitats del pacient són pautes més apropiades que la confiança en la literatura farmacològica comercial o les opinions dels terapeutes que rebutgen dogmàticament tot el que no sigui psicoteràpia, perquè la intervenció obtingui resultats satisfactoris.

Alguns psiquiatres operem des de la perspectiva de que les classificacions poden resultar iatrogéniques, si es fa un mal ús a l’hora de prescriure fàrmacs i, pitjor encara, poden produir l’estigmatització de la persona que, en estar etiquetada amb un diagnòstic pot encaminar-se cap a la cronificació.
La psicofarmacologia és una de les principals eines de treball del psiquiatre. El tractament psicofarmacològic representa actualment la principal opció terapèutica en alguns trastorns psicopatològics particularment greus.

Durant aquests últims anys la neurociència ens ha ofert una fonamentació experimental de totes les altres ciències cognoscitives. S’ha produït un salt des de l’anatòmic cap al funcional en la investigació del SNC. La neurociència està obstinada a conèixer el funcionament en xarxa de les diferents estructures i àrees cerebrals, gràcies a ella s’han començat a desvetllar moltes incògnites.

[hr_dotted]

Hipnosis Clínica

La hipnosis és un mètode ràpid i eficaç per canviar pautes de comportament, desenvolupar el nostre potencial i anar més enllà de les idees i creences limitants que ja no ens beneficien. És un mètode totalment segur i eficaç d’augmentar la salut i el benestar mitjançant suggestions constructives, positives.

La pràctica de la hipnosis va ser aprovada per l’Associació Mèdica d’Estats Units al 1955. On s’està convertint en un corrent principal, especialment ara que algunes companyies d’assegurances la cobreixen i els metges la inclouen en la seva pràctica clínica. És important saber que sempre està sota control. Tota hipnosis és auto-hipnosis. Tot el que un hipnotitzador fa és conduir-lo a un estat de relaxació mitjançant l’ús d’un to i ritme en la veu que fa que vostè es relaxi i deixi la seva consciència a un costat per entrar en un estat de trànsit. Vostè entra a aquest estat per si mateix quan queda embaladit veient una pel·lícula o llegint un llibre, observant els calius del foc d’una xemeneia, escoltant bona música amb els ulls tancats, o fins i tot quan balla, (…) i molt especialment quan està tan absort, en un altre lloc, que passa de llarg la seva sortida d’autopista perquè estava somiant despert. La hipnosis és exactament això.

De la mateixa manera que instantàniament s’alerta si un automòbil s’atura davant de vostè, el mateix estat d’alerta instantània succeeix si alguna cosa, que vostè necessita atendre, ocorre mentre es troba sota hipnosis.

Podem arribar a quedar encantats per un bon orador. També podem entrar en un estat de trànsit agradable durant l’oració i la meditació. El trànsit no és la hipnosis, però el aquest ha d’estar present durant l’hipnosis perquè aquesta faci efecte. La hipnosis és simplement suggestió sobre el trànsit, provocar un intens desig de satisfer el comportament suggerit.

Un no va enlloc. Vostè no s’ha dormit, encara que de vegades poden sentir-se d’aquesta manera. De fet, vostè és més conscient que mai i pot experimentar una extraordinària qualitat de relaxació mental, física i emocional. Tots els seus sentits s’accentuen i és aliè (quant a no respondre al soroll de l’exterior, etc).

En altres paraules, et sents molt bé, i obtens una sensació de benestar i eufòria de benestar després de sortir de l’estat hipnòtic.

I donat que la relaxació profunda sana la ment i el cos tot produint substàncies químiques que augmenten la immunitat, es nota que està menys estressat i més capacitat per manejar els desafiaments de la vida més fàcilment.

[btn link=”http://www.viabcn.es/procedimientos/como-lo-tratamos/hipnosis-clinica/protocolos-especificos/fobia-a-volar/” color=”tomato” size=”size-m”]Fobia a volar[/btn]

[btn link=”http://www.viabcn.es/procedimientos/como-lo-tratamos/hipnosis-clinica/protocolos-especificos/tratamiento-dolor/” color=”tomato” size=”size-m”]Tractament del dolor[/btn]

[hr_dotted]

Coteràpia

En moltes patologies obtenim millors resultats amb una combinació de tractaments psicològics i farmacològics simultanis. D’aquesta manera, se sintetitzen visions i explicacions, tant psicològiques com mèdiques, complementant-se entre sí i trobant mètodes i procediments que ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida d’una manera més efectiva.

[/faq]

 

 

Deja un comentario


7 + = 14