Escola, estrès, biologia de la desigualtat i determinants socioeconòmics de la salut

Juan Manuel Badosa Antón 29 Juny 2011.

La salut depèn de les circumstàncies socioeconòmiques. Els factors psicosocials operen al llarg de tota la vida. Comencen a una edat primerenca, influenciant un ventall de variables biològiques. La resposta neuroendocrina de “lluita o fugida” davant de l’estrès produeix alteracions fisiològiques i metabòliques.
Els efectes biològics de l’entorn psicosocial poden explicar les desigualtats en salut entre grups socials. 1
La qualitat de la criança sembla tenir efectes a llarg termini relacionats amb les desigualtats en salut. La deprivació en la infància es relaciona amb una escolarització deficient, problemes de comportament i altres trastorns de conducta, que poden ser precursors d’una vida d’inseguretat material i emocional.
Els estudis dels patrons d’afecció dels pares i els seus fills suggereixen que les primeres experiències dels cuidadors poden contribuir a la transmissió intergeneracional de la vulnerabilitat física i psicològica
Podem veure les desavantatges socials infantils, com un primer signe d’una història d’estrès desfavorable. Aquest risc pot interactuar amb altres factors, des de l’inici del cicle vital d’un individu, que s’associen amb la classe social, ètnia i cultura dels pares, per produir efectes adversos en la salut al llarg de la vida. 1

La Càrrega Alostática. Un mecanisme de Disparitat en Salut

El cervell és l’òrgan clau de la reactivitat a l’estrès, l’afrontament i els processos de recuperació. Un circuit neuronal determina el que és i amenaça ser estressant per l’individu. Els sistemes instrumentals cerebrals d’aquests circuits inclouen l’hipocamp, l’amígdala i les àrees de l’escorça prefrontal.
És important destacar que aquests processos d’estrès sorgeixen dels patrons de comunicació bidireccional entre el cervell i els Sistemes Autònom, Immunològic i Cardiovascular, mitjançant els mecanismes neurals i endocrins que sustenten l’experiència, la cognició i el comportament.
En cert sentit, aquests mecanismes bidireccionals de l’estrès son protectors en tant que promouen l’adaptació a curt termini (Alostasis). Però, aquests mecanismes de l’estrès condueixen a una desregulació de la Alostasis a llarg termini, en tant que promouen un desgast desadaptatiu i el deteriorament del cos i el cervell sota condicions d’estrès crònic (Càrrega Alostàtica), comprometent la resiliència a l’estrès i la Salut.
El cervell apareix com el mediador central i l’objectiu de la Alostasis i la Càrrega Alostàtica. 4 La Càrrega Alostàtica es un constructe multi Sistema teoritzat per quantificar el risc de l’estrès biològic induït. Les diferencies en la càrrega alostàtica poden reflectir diferencies en l’exposició a l’estrès i per tant proporcionen un enllaç mecànic per la comprensió de les disparitats de Salut. La literatura publicada demostra que la Càrrega Alostàtica s’incrementa en aquells amb un estatus socioeconòmic (ESE) baix, en comparació amb aquells d’estatus socioeconòmic (ESE) elevat. 3

Integrant coneixement

La investigació translacional, transdisciplinària, i de transformació es troba a punt de convertir-se en un mantra del canvi de paradigma en la investigació de les disparitats de salut. Una inesperada troballa de la recerca, amb aquests tres enfocaments, ens permet comprendre millor les disparitats de salut en grups de condició racial, ètnica i de baix nivell socioeconòmic.
Aquests àmbits de recerca diferents, però relacionats, tenen entorns únics, que, quan s’integrin, poden conduir a la innovació en la ciència de les disparitats de la salut. 6

El paper de l’escola

S’ha prestat molta atenció al paper de l’escola en la promoció de la salut dels adolescents. La investigació ha trobat que es pot millorar la salut i els resultats de benestar dels estudiants subministrant un clima escolar favorable (McLaren, 2002). Les escoles que ofereixen entorns de suport tenen docents que es relacionen bé i positivament amb els estudiants. 2

Les escoles que promouen la destresa i l’esforç per sobre de la competència assoleixen millors resultats per als seus estudiants. Les activitats extracurriculars també juguen un paper important en millorar els resultats d’els estudiants. Els estudiants que participen en activitats com els esports, els clubs i la música són més propensos a acabar els seus estudis i tenen menys probabilitats d’experimentar problemes que aquells estudiants que no participen en activitats extracurriculars. En general, fer les coses bé a l’escola és un predictor particularment fort de la salut i el benestar dels adolescents.

D’altra banda, els estudiants que abandonen l’escola són més propensos a tenir mala salut, incloses les importants preocupacions per la salut emocional, el consum de drogues i els comportaments i les preocupacions relacionats amb la violència.

Molts dels nostres problemes més difícils de salut pública són el resultat de conductes compensatòries com el tabaquisme, menjar en excés, i el consum d’alcohol i drogues, que proporcionen un alleujament parcial immediat dels problemes emocionals causats per experiències infantils traumàtiques.
Generalment no es reconeix l’estrès crònic d’aquestes experiències del desenvolupament al llarg de la vida i per tant són poc apreciades com un segon mecanisme etiològic. Aquestes experiències es perden en el temps i s’oculten per la vergonya, el secret i el tabú social en contra de l’exploració de certs temes de l’experiència humana.
Els resultats de l’estudi ACE (The Adverse Childhood Experiences Study): “Les experiències adverses en la infantesa” proporcionen una base creïble per a un nou paradigma de la medicina, la salut pública, i la pràctica de servei social. Aquesta base començaria amb una avaluació integral biopsicosocial dels pacients a l’inici de l’atenció mèdica continuada.5

El guany potencial és enorme. També ho és la probabilitat de la resistència clínica i institucional a aquest canvi. Actualitzar els beneficis d’aquest canvi de paradigma dependrà d’identificar primer i resoldre després les diferents bases per a la resistència al canvi. En realitat, això requereix una planificació molt més acurada del que seria necessari per a introduir un avanç purament intel.lectual o tècnic. 5

1. Brunner. E.: Socioeconomic determinants of health. Stress and the biology of inequality. BMJ 1997; 314 : 1472.
2. Simon Denny. Healthy Youth Development A Review of Effective Programs and Approaches. The Centre for Youth Health. August 2004. The Gatehouse Project.
3. Szanton, S.L.; Gill, J.M. & Allen, J.K. Allostatic Load. A Mechanism of Socioeconomic Health Disparities? Biol Res Nurs July 2005 vol. 7 no.1, 7-15
4. McEwen, B.S. & Gianaros, P. J. Central role of the brain in stress and adaptation. Links to socioeconomic status, health, and disease. Ann. N.Y. Acad. Sci. 1186 (2010) 190–222.
5. R. Lanius & E. Vermetten. Book Chapter for: “The Hidden Epidemic: The Impact of Early Life Trauma on Health and Disease”. R. Lanius & E. Vermetten editors. Cambridge University Press, 2009. Chapter title: The Relationship of Adverse Childhood Experiences to Adult Medical Disease,Psychiatric Disorders, and Sexual Behavior: Implications for Healthcare.
6. Dankwa-Mullan,I.; Rhee, K.B.; Stoff, D.M.; Pohlhaus,J.R.; Sy, F.S.; Stinson, N. and Ruffin. J. Moving Toward Paradigm-Shifting Research in Health Disparities Through Translational, Transformational, and Transdisciplinary Approaches. American Journal of Public Health. April 2010, Vol 100, No. S1. S19-S24.

Categorías

About the Author:

Especializado en psicología clínica, con influencias de terapia estratégica breve, terapia sistémica e hipnosis ericksoniana. Continúa formándose cursando el Máster en Terapia Cognitivo-Social de la Universidad de Barcelona. En la actualidad está trabajando con pacientes que sufren dolor crónico, trastornos por déficit de atención con hiperactividad, fobias específicas, entre muchos otros, aunque se desvive para afrontar todo tipo de nuevas experiencias. Le gusta viajar, ver mundo y conocer gente a la mínima oportunidad, entre sus pasiones se encuentra la creación de música electrónica experimental y audiovisuales, afición que ya ha paseado por algunas actuaciones.

Deja un comentario


+ 7 = 15